A i x fan sovint passejades per la ciutat de Barcelona, els agrada trepitjar aquella rajola amb gravat de flor, aquell que es troba a faltar quan un és lluny de casa. Escrutant de dalt a baix les façanes dels edificis, exclamant-se en veure balconades amb vegetació exuberant i pengíbola. Traspassant el llindar de la porta acompanyats delerosament del dringar de mecanismes antics que reben amb soroll acollidor, fullejant botigues de mil andròmines, redescobrint llibreries per perdre hores llegint amb el cap girat, i emmalaltint davant l’espectacle de xocolata i nata (i altres companys) en aparadors plens de ditades.
A i x, es paren a les floristeries i emmirallats pels colors segueixen recte amb la sensació d’haver travessat un retall de selva de ciutat. X s’atura a cordar-se la sabata i A s’entusiasma en la lectura a peu de carrer d’una pissarra de cafès unes passes més enllà.
A i x, es perden un moment de vista, s’espanten , es retroben visualment, s’enfaden un xic, però tot just troben que poden continuar descobrint aparadors, resseguint el seu camí de formigues que el durà de tornada a casa.
A i x han vist un passador de cabells, han quedat captivats per la simpligenialitat de la idea, ells encara no ho saben però acabaran fent material el que els passa pel cap ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario